Homilia de la Immaculada 2007 - PARROQUIA DE LA CONCEPCIO de BARCELONA

Benvolgut Sr. Rector, Dr. Ramon Corts, reverends pares concelebrants, reverend diaca, digníssimes autoritats, germans i germanes.

El papa, beat Pius IX, en la Butlla Ineffabilis Deus, de 1854, declarava el dogma de la Immaculada Concepció de Maria amb aquestes paraules: "Déu inefable... va elegir i preparar per al seu Fill unigènit, des del principi i abans dels segles, una mare, de la qual havia de néixer fet carn en la feliç plenitud del temps; estimant-la sobre totes les altres criatures, fins al punt, que únicament en ella va posar totes les seves més grans complaences. Per aquesta raó, la va omplir d'una manera tan admirable per sobre de tots els esperits angèlics i de tots els sants amb l'abundor de tots els dons celestials trets dels tresor de la divinitat: que sempre exempta de tota taca de pecat, tota formosa i perfecte, va reuní en ella tal plenitud de santedat i d'innocència, que després de Déu, ni pot imaginar-se res més gran, ni ningú a excepció de Déu, és capaç de comprendre la profunditat...)

Nosaltres no podem comprendre la grandesa i profunditat del que celebrem, perquè el misteri de l'amor de Déu expressat en Maria sobrepassa la nostra petita intel·ligència. Però el nostre cor de fidels cristians sent profundament allò que avui celebrem. Allà on no arriba el cap hi arriba el nostre cor. Això no vol dir que la fe no sigui raonable, però l'home religiós s'adona que la sola raó no ho pot abastar tot, doncs allò més sublim i cabdal de l'existència humana està escrit en un altra llenguatge, el de la fe.

Per això, encara que avui parlar de dogmes crea una certa antipatia, aquests són necessaris i venen a recollir el sentir del poble fidel, el sensus fidei del poble cristià, que ja celebra a Maria Immaculada sense haver-ho formulat. L'Església preserva d'aquesta manera el gran tresor que ens ve ja dels Pares, que l'anomenen "santa i exempta de la més petita màcula de pecat, com a nova criatura plasmada, afaiçonada, per l'Esperit Sant" i és així com el poble cristià ho ha custodiat amb la seva fe.

La Immaculada Concepció de Maria, va unida profundament, al misteri de la Encarnació de Jesucrist i de la seva redempció, per això hem escoltat la proclamació de l'Evangeli de Lluc a on se'ns relata l'anunciació de l'àngel a Maria. Aquí s'entrellacen dos fets cabdals en la vida de tota persona humana: l'acció de Déu, la seva sobreabundància de dons, la seva fidelitat a Ell mateix, que no pot més que donar-se i donar-se totalment per amor. I, tot i així, el seu respecte profund cap a la nostra llibertat humana, que és un do seu, i per això s'inclina respectuós davant de Maria per demanar el seu sí. En efecte, Jesucrist, vertader Déu i vertader home, fet igual en tot a nosaltres llevat del pecat, purifica, en previsió dels seus mèrits, és a dir, la seva mort redemptora a la creu, el si de Maria. Perquè com ens diu el mateix Jesús, a l'evangeli de Lluc: "el vi nou s'ha de posar en bots nous" (Lc 5, 38). El vi nou és Crist, Ell és el nou Adam, que ens demana un cor nou; aquest és el sí, el cor de Maria, que acull ja la Nova Aliança. Maria queda inserida doncs, pel seu sí generós, a Déu, en la Història de Salvació pels homes i en l'Església com a nou Poble de Déu. Per això, el Concili Vaticà II no li dedica un document especial sinó que la situa dintre de la Constitució Lumen gentium que parla sobre l'Església. Ella és la nova Eva, la primera cristiana, perquè és la primera que rep els efectes redemptors de la sang de Crist, diu sí al Senyor, l'acull en el seu cor i el segueix, acompanya a l'Església primerenca i rep, amb els apòstols, l'efusió de l'Esperit Sant (cf. Ac 1, 14). I com ens dirà el Prefaci de la missa d'avui: Ella prefigura l'Església, l'esposa gloriosa de Crist .

El pecat dels nostres pares, com hem escoltat en la primera lectura del llibre del Gènesi és justament voler prescindir de Déu, pecat que una vegada i una altra l'home té la temptació de repetir, de forma individual o de forma col·lectiva. Enrera han quedat els pensaments materialistes ateus que volien esborrar la presència de Déu de les societats i de la vida, esperant així l'alliberament de l'home amb la sola confiança en la pròpia raó i en la tècnica; i una vegada i una altra, l'home es demostra a si mateix, que aquell que vol eliminar a Déu es converteix en un tirà que mata i agredeix al seu germà en la seva plenitud i en la seva esperança més profunda, perquè ha buscat posar-se en el lloc de Déu, en el lloc que no li correspon, en el lloc que posa en evidència, com li succeeix a Adam, la seva nuesa, la seva limitació. Per això, una societat que vol progressar ha de cercar constantment la Veritat i ha de respectar profundament l'àmbit religiós de la persona, que no és un departament tancat, doncs quan la fe és viscuda veritablement, toca tots els àmbits de la vida de la persona.

El pecat no té simplement uns efectes individuals, sinó que com ens deia el Papa Benet en la seva última encíclica, Spe salvi: "...Les nostres existències estan en profunda comunió entre elles, entrellaçades les unes amb les altres a través de múltiples interaccions. Ningú no viu sol. Ningú no peca sol. Ningú no se salva sol. En la meva vida entra contínuament la dels altres: en el que penso, dic, m'ocupo o faig. I a la inversa, la meva vida entra en la vida dels altres, tant en el bé com en el mal . El pecat doncs va ser introduït per un home, i d'aquest pecat es fa solidari Jesús quan s'encarna, quan es posa a la cua dels pecadors en el seu baptisme en el Jordà. D'aquest pecat ens ha redimit Crist, i d'aquesta màcula de pecat va ser deslliurada Maria des de la seva concepció per poder acollir en el seu sí al qui lleva el pecat del món.

En aquest marc, celebrem aquests dies l'Advent, que ens portarà a la celebració joiosa del Nadal. L'Advent és el temps de l'espera per excel·lència: esperant a l'únic que pot saciar la nostra esperança. En la mateixa encíclica Spe salvi, el St. Pare ens diu de Maria que enmig del camí de la vida, nosaltres no sabem o podem dubtar sobre quina és la nostra meta, el rumb de la nostra vida. Perquè sovint, també per l'home de fe, pels sants, com la Beata Teresa de Calcuta i tants altres que han passat per l'experiència de la nit fosca, i també per a tots els cristians; enmig de multitud de circumstàncies, la vida es converteix en un viatge pel mar de la història, sovint fosc i borrascós, un viatge en què escodrinyem els astres que ens indiquin la ruta. Diu el St. Pare que les veritables estrelles de la nostra vida són les persones quan han sabut viure rectament, són per a nosaltres llums d'esperança. Crist és la llum per antonomàsia, però la nostra limitació fa que per arribar fins a Ell necessitem llums més properes que ens reflecteixen la llum de Crist. Aquesta és Maria, estrella d'esperança, Maris stella .

D'aquesta manera, Maria ens és fidel intercessora, la venerem per les gràcies que Déu li ha fet. Però també ens és exemple, per això cal que aprofundim en la vida de Maria mitjançant la lectura de la Paraula de Déu, la contemplació de la seva vida unida a Crist, amb la pròpia pregària. I un cop ho anem contemplant i aprofundint, donem-lo a conèixer i seguim el seu exemple. Aquesta és la veritable veneració a Maria, el que ella ens demana i espera de nosaltres: que siguem fidels deixebles de Jesucrist.

Avui mateix, en aquets moments, es clou l'any Jubilar a Lurdes, en què hem celebrat els 150 anys de les aparicions de la Mare de Déu a Bernardette Soubirous. En aquella gruta el 25 de març de 1858 la Mare de Déu es presentava a aquella senzilla noia, com a la Immaculada Concepció. Aquests 150 anys han estat el triomf de la senzillesa de la fe per sobre dels arguments, el triomf de la fe viscuda per sobre dels prejudicis racionalistes, i de l'estretor d'esperit .

Potser fins i tot, des de la fe, des d'un estudi sistemàtic teològic ens podem plantejar què aporta l'aparició de la Mare de Déu a l'obra redemptora de Crist, si en Ell ha arribat a la seva plenitud tota la revelació i tot el que ens cal per a la nostra salvació?

Primer de tot, caldria dir que el nostre pecat, la nostra limitació, dificulten i condicionen la recepció dels misteris de la nostra salvació, l'acollida sincera i total de Crist en el nostre cor; per això, el cicle repetitiu de la litúrgia, en aquest nou any Litúrgic que hem començat amb l'Advent, ens porta a la pedagogia de Déu que ens va obrint el sentit de les Escriptures, ens va nodrint amb la seva Paraula i els seus sagraments, dia rere dia, any rere any, ens va fent abastar els seus efectes redemptors, ens va ablanint el cor i ens mou a la conversió.
En aquest sentit, el St. Pare Benet ens deia el proppassat 14 de setembre en la seva homilia del diumenge a Lurdes:
Que Maria, la bella Senyora, com ens la presenta Bernardette, és una catequista, que denominant-se com a la Immaculada Concepció li revela a Bernardette, i a tots nosaltres, la gràcia extraordinària que ella va rebre de Déu, la de ser concebuda sense pecat, perquè "ha mirat la petitesa de la seva serventa" (cf. Lc 1,48). La mateixa solidaritat que uneix als homes entre sí, uneix a tot el gènere humà amb Maria, perquè ella sent una dona, del gènere humà com nosaltres, ha experimentat la grandesa de Déu i dels seus dons; ens ho fa veure, i pateix per nosaltres, per la nostra ceguesa, per la nostra ofensa continuada vers el seu Fill, en definitiva, es compadeix de nosaltres, i ens acosta la seva mà de Mare, ens reflecteix la llum de Crist, ens vol ser llum de moltes maneres diverses, fins i tot, quan aquestes escapen a la nostra lògica humana; ella, igual que el seu Fill, elegeix sovint als qui no tenen cap mèrit o importància davant dels homes, als senzills, perquè com ens diu St. Pau: Per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món (1Co 1, 27).

Aquest és el camí que Maria mostra a tots els homes: Poseu-vos totalment a les mans de Déu i trobareu el camí de la veritable llibertat. Perquè, girant-vos cap a Déu, arribareu a ser vosaltres mateixos, trobareu la vostra vocació original de persones creades a imatge i semblança de Déu .

Maria doncs, ahir i avui, ve a fer ressonar en nosaltres les paraules de Jesús, com una Mare i catequista que guia als seus fills vers al Fill, en qui nosaltres, com ens diu la carta de St. Pau als cristians d'Efes: tenim posada la nostra esperança. Precisament, en aquesta ciutat, Efes, on Maria rep el primer títol amb què els cristians l'hem venerada, Mare de Déu. Cal doncs recordar que Jesús ens diu que la veritable maternitat de Maria, la més profunda, és a la que nosaltres com a deixebles de Jesucrist també estem cridats a exercir: escoltar la Paraula de Déu i posar-la en pràctica (cf. Mt 12, 48-49).

Maria, Mare de Déu, Mare Immaculada, intercedeix per nosaltres els teus fills, perquè renovats cada dia a llum de Paraula feta carn, Jesucrist nostre Senyor, posem en pràctica allò que creiem i celebrem i engendrem en el cor dels nostres germans la Llum veritable i eterna, Jesucrist el nostre Redemptor. Que així sigui.

Article sobre aquest acte
Album de fotos