Barcelona, 8 de desembre de 2007

I.      CONTINGUT DOCTRINAL

        Hem llegit a la primera lectura un text, aparentment ingenu, que tracta d'una dissortada realitat: l'existència del pecat, que té a veure igualment amb la del mal. Em refereixo a la narració poètica del pecat d'Adam i Eva.

        El seu pecat va consistir a desobeir Déu volent construir les seves vides al marge seu.

        Adam i Eva són també una manera de significar tota la humanitat.
        El que els va passar a ells en la seva relació amb Déu, ha passat igualment a la humanitat entera, li passa ara a la humanitat.

        Des de l'inici de tot, l´home i la dona estan com inclinats a no escoltar Déu.
        I neixem amb el llast de la desobediència que ens ve ja de l'origen mateix del pecat.

Tots experimentem la inclinació al mal,
la temptació de no tenir prou en compte Déu en el moment de construir les nostres vides, de viure la nostra vida,
la tendència a cercar la nostra felicitat com si Déu no hi tingués res a dir,
la inclinació a oblidar-nos d'Ell.

En diem també el pecat original.

        Les fórmules de la teologia, el llenguatge, no són res més que això, formes. Però el que sí és constatable és que el pecat hi és.

Basta que ens mirem nosaltres mateixos per dintre. Basta que seguim l'actualitat de món.
Basta que recordem com dos nois joves han estat assassinats. I no hi ha cap ideal que justifiqui la mort de l'altre.
¿No és tot això la temptació de construir la pròpia vida al marge de Déu?

        Sí, venim a aquest món com engrillonats per una cadena de la desobediència a Déu. És tan feixuga, tan opressora, que, des de l'inici de la vida de tota criatura que arriba a aquest món, Déu la vol trencar: és el Baptisme.
        Per això, l'Església ensenya la necessitat de batejar els nadons al més aviat possible.
        És un acte alliberador de Déu, una prova del seu amor: ¿Qui voldrà privar de l'amor de Déu Pare a un infant?
        ¡Com no pensar ara en els versos de mossèn Jacint Verdaguer en cantar a Maria Puríssima!:

¡Que feixuga és la cadena,
que des d'Eva arrosseguem!
¡Mes, consol de nostra pena,
a Vós mare, sospirem!

        Jesucrist neix per alliberar precisament la humanitat d'<<aquesta feixuga cadena>>, de tot allò que ja hi és des dels inicis; és a dir, del pecat.
        L'alliberament d'aquesta situació, que tots - d'una forma o altra experimentem en la nostra carn - és la Salvació.

No, no és tampoc quelcom teòric la Salvació.
El misteri de Nadal
És que Jesús neix per salvar-nos
Per salvar-nos del pecat

Jesús ens salva del pecat. I això el constitueixen
Unes actituds
I uns fets:
        L'actitud fonamental de posar-nos al marge de Déu.
        I el pecat són també unes accions:
                El mal que som capaços de fer als altres
                El resultat de dir no a Déu, de tancar-nos al seu amor
        Aquestes actituds i aquests actes veiem també com, sovint, adopten la forma de sistemes on el mal s'hi enquista, hi domina. Poden ser estructures d'odre econòmic i fins polític i social (amb tot el que això comporta d'injustícies, d'opressió dels homes i dels bons).

        I és així com, de manera paradoxal, parlant del mal i del pecat ens surt Jesucrist. De Jesús, no se'n parla si abans no s'ha tractat d'alliberament i de pecat.
        I és que si tú mateix no tinguéssis necessitat de ser salvat no hi hauria per a tu Redemptor.
        Si no es pogués saber què és el que està bé i què és el que està malament; és a dir, si tot ho reduíssim a nosaltres mateixos, a les nostres situacions; si creguéssis que no hi ha ni bé ni mal, Jesús no apareixerà en l'horitzó de la teva vida. Perquè Ell sols pot venir a tu com a Salvador del mal.

        I, en parlar de Jesús com a Salvador, és com ens hem de referir també a Maria.
        Si calia que el Senyor vingués a donar-nos la mà per treure l'home de la situació de pecat en què es trobava, calia també que Ell nasqués sense pecat.
        D'aquí que el Pare, abans mateix de salvar els homes del pecat, volgué que Aquella de la qual havia de néixer el seu Fill en fos preservada:
        <<Puríssima havia de ser Aquella que dóna l'Anyell innocent, Jesucrist, que esborra el pecat del món>>. (Pref.)
        Si el pecat s'estengué des de l'origen, calia que en l'origen de la salvació no hi fos.
        Maria fou concebuda sens aquell pecat amb què tots naixem. Ella no podia engedrar ni trasmete cap tara de pecat al seu Fil que havia de venir precisament a alliberar-ne el món.

        Bé podem aplicar a la Mare de Déu el que ens ha dit sant Pau en l'epístola d'avui: "Maria ha estat estat elegida abans de la creació del món perquè fos santa i immaculada als seus ulls".
        I ha estat <<Beneïda en Crist amb tota mena de benediccions espirituals>>
        Beneïda sens cap pecat,
        <<Déu vos guard Maria plena de gràcia>>!

        La festa d'avui no és la de la virginitat de Maria, ni la de la seva maternitat.
        En el fons, podríem dir que aquesta festa no té tant a veure amb Ella mateixa, com amb Jesús.
        Nosaltres li'n diem Immaculada Concepció i fem molt bé.
        Però és la concepció de Jesucrist la que havia de ser immaculada, sens pecat; i per això mateix, havia de ser-ne també la de Maria. Tots dos, sense la màcula del pecat que tenim els homes i les dones des del començ.
        Avui és doncs la gran festa de Jesucrist.
        Avui iniciem la més gran marevella: que hem estat salvats… i de tantes coses!
        I Maria està a l'inici també i de manera eminent en aquesta obra de la nostra salvació, del nostre alliberament.

        És ben veritat que l'home i el món tenen futur en Jesucrist!
        El cristianisme té molt a dir a l'home i a la dona d'avui i de sempre!

II. ACTUALITZACIÓ

És Déu que fa bo el món que l'home desgavella.
I comença fent-ho en Maria.
El Pare treu, començant per Ella, el pecat del món.

        Si volguéssim actualitzar en un punt la festa d'avui, podríem dir que, celebrar-la, significa per a nosaltres adherir-nos a aquesta obra de Déu de fer bo el món.
        Els continguts d'aquesta acció són amplis i diversos. Tenen però un comú denominador: fer bo el món.

        Sabeu que avui fa quinze dies que fou creat cardenal el nostre arquebisbe. En el consistori públic d'aquell dissabte de fa dues setmanes, un dels nous cardenals manifestava en nom dels altres el compromís de tots de fer costat al Papa en la seva missió. És, en el fons, també la nostra, l'obra de Déu de fer bo el món:

        <<Volem estar, deia el cardenal Sandri, amb el Papa ja sigui quan es fa servidor de la veritat proclamada del primat de Déu, com quan guia l'Església en el renovament que brolla de la fidelitat a la tradició; ja sigui quan invoca la pau, assenyalant la gran força de la pregària i del diàleg, com quan promou la unitat dels cristians i el respecte a totes les religions i cultures en la recíproca exclusió de qualsevol classe de violència.
        Amb Vostè, Pare Sant, volem servir la causa de l'home: estem disposats a seguir-lo qan insteix en què la persona sense Déu es perd ella mateixa; quan, en fer-se veritable defensor hominis, Vostè ensenya que el matrimoni i la familia són la cèl·lula originària de la societat, que la vida ha de ser tutelada des del seu inici fins al seu natural acabament, que els drets fonamentals de cadascú, i en particular la llibertat religiosa, han de ser respectats i reivindicats; quan defensa la dignitat de la persona humana en front de qualsevol tipu d'opressió.
        Nosaltres - continuava dient el cardenal - estem amb el Papa quan, en el dolç nom de Jesús, es fa advocat dels nens i dels joves, així com dels ancians, dels pobres i dels necessitas, dels qui no tenen feina, dels pròfugs i del emigrants.>>

        Sí, podem afegir ara nosaltres, el cristianisme té molt a dir i a fer en el nostre món.
        Penso de manera particular en la nostra Europa.
        Un Occident que sembla que no s'estima a si mateix, que fins s'odia i tot, i que no vol reconèixer les seves arrels, les que li vénen del cristianisme.
        Una Europa que per això parla sovint, per boca dels seus representants polítics, de multiculturalitat.
        Empra més aquest terme que el d'integració dels nous immigrats, perquè la multiculturalitat és un concepte que pot significar fer tabula rasa del passat d'Europa, un rebuig del que l'ha fet precisament més gran, l'<<admiració de les altres nacions>>:

        <<El Vell Continent - deia Joan Pau II - necessita Jesucrist per no perdre la seva ànima>> (JOAN PAU II, Discurs dirigit als particpants del III Fòrum Internacinal de la Fundació Alciade De Gasperi, 23, 2, 2002)

        A tots us convido a aquesta tasca: Que Jesús sigui conegut i estimat aquí i a tota la nostra Europa.
        Per això no em sé estar de proclamar davant vostre allò mateix que recordava sobre l'<<ànima d'Europa>> Joan Pau II a milions d'europeus en la seva exhortació apostòlica Ecclesia in Europa, i que consisteix en aquests mots: <<Europa, ¡no tinguis por! L'Evangeli no està en contra de ningú, està de la teva part>>

        Les meves darreres paraules són per saludar els representants de les nostres institucions polítiques, de les autoritats municipals i de les institucions del nostre barri. Són també per dir-vos que "estem de la vostra part"! La vostra causa és la nostra; això és, el servei de la persona tan individualment com col.lectiva.
        La necessària separació de l'Església i del poder polític no ha de significar pas hostilitat. Separació sí, ignorància mútua no.
        Això és la sana laïcitat que defensa també l'Església. El contrari seria un laïcisme que podria portar a no reconèixer un dels drets fonamentals, com és el de la viure en societat la pròpia Religió.
        Ningú vol la invasió de la Religió en la vida pública, però tampoc seria de desitjar la que es pogués donar per part del poder polític en aquelles qüestions que són pròpies de la consciència de cada persona, particularment del dret dels pares a educar els fills en les pròpies conviccions religioses tant en el camp de la sexualitat dels propis fills, com d'una determinada visió de valors per viure com a ciutadans.

        Finalment, ens unim avui ben joiosos a les celebracions que en aquesta mateixa hora tenen lloc a Lourdes per commemorar els cent cinquanta anys de les aparicions de la Mare de Déu, quan Maria s'hi manifestà:

Qui sóu, Vós, Senyora?
Els diràs que Jó/
Sóc la Immaculada
Pura Concepció

        A Maria Santíssima, amb el papa Benet XVI, que en la seva darrera encíclica ha presentat la Mare de Déu com a model d'esperança, i l'ha invocat en mig de les contingències d'aquest món, invoquem també nosaltres:
        "Oh Maria, avui també nosaltres us proclamen benaurada. Us encomanem la nostra parròquia que porta en nom de la vostra Purísisima Concepció, i la nostra terra i tota Europa, que en la seva bandera porta el vostre color i les vostres estrelles": <<Vós sou per a nosaltres l'autèntica estrella d'esperança. Amb el vostre sí vau obrir la porta del nostre món a Déu mateix.
        Santa Maria, Mare de Déu, mare nostra, enseyeu-nos a creure, esperar i estimar amb Vós. Indique-nos el camí cap al Regne del vostre Fill. Estrella del mar, brilleu sobre nosaltres i guieu-nos en el nostre camí>> per aquesta terra redimida i regada amb la Sang preciosa del vostre Fill, Nostre Senyor Jesucrist que viu i regen immortal i gloriós, pels segles dels segles. Que així sia.