Dr. Josep M. Martí Bonet

EL GÒTIC DE L'EIXAMPLE, DOS EDIFICIS EXEMPLARS: Monstió-Sant Ramon de Penyafort i el temple parroquial de la Concepció de Barcelona

Barcelona, 16 de gener de 2007

Monstió i la parròquia de Sant Ramon de Penyafort

El convent de les monges dominiques de Barcelona fou fundat per la infanta Maria d'Aragó (1297-1347) filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols i gràcies al llegat de Sibil·la de Saga (1245-1320).
El nucli inicial era constituït per monges vingudes de Prulla (Llenguadoc) que s'instal·laren l'any 1351 en una casa prop el portal de Jonqueres de Barcelona.
Vers l'any 1354 la comunitat s'allotja prop del Palau Menor d'on passà el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l'antic mas Bissanya, prop de les Drassanes. Per romandre e estalvi de les incursions de pirateria, tan freqüents a l'època, el 1371 s'establí dintre de les muralles de Barcelona a la casa d'en Porta, fins que el 1423 passà a l'antic convent agustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat a prop del pla de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió.
El convent fou eixamplat respectant l'antiga església i el claustre gòtic.
La comunitat fou reformada el 1566 i continuà residint a Montsió, amb les excepcions d'èpoques bèl·liques, fins a l'exclaustració del 1835. L'antic convent serví de local de la societat filodramàtica de Montsió (després Liceu- Filharmònica-Dramàtic Barcelonès) fins a l'any 1846 en que fou retornat a les monges.
Després de la revolució del 1868, el govern s'incautà del convent fins l'any 1875 que fou retornat de nou a les monges. Això no obstant, l'estat ruïnós d'aquell edifici decantà l'opció de la seva venda i, a canvi, la compra de nous terrenys a la rambla de Catalunya de Barcelona.
L'església i el claustre de l'antic convent es traslladaren al nou emplaçament.
El mes de juliol de 1888 començaren les tasques de reconstrucció a càrrec de l'arquitecte Joan Martorell i dutes a terme pel mestre d'obres Leandre Amargós.
Durant el període de la guerra civil (1936-39) el convent fou convertit en caserna militar Pi i Maragall.
Acabada la guerra, la localització neuràlgica del convent en plena ciutat no semblava tenir gaire consonància amb la necessitat de recolliment que hom espera de la vida de clausura, per la qual cosa va començar a prendre cos la idea d'emplaçament.

1. Sant Ramon de Penyafort.

Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida en tinença parroquial amb la denominació de Nostra Senyora de Montsió el 15 de desembre de 1924, per decret del bisbe Ramon Guillamet, designant-se-li com a seu la capella de les Religioses Dominiques de la Rambla Catalunya. Posteriorment assolí la categoria de parròquia, dedicada a Sant Ramon de Penyafort, de mans de l'arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret de 9 d'octubre de 1945.
El temple parroquial actual és l'antiga capella gòtica del convent agustinià de Montsió, construïda el 1388, vora el carrer que actualment porta el seu nom, prop de l'església de Santa Anna. Aquest monestir es convertí, el 1423, en propietat de les monges dominiques, que s'hi mantingueren fins l'any 1882, que es traslladaren a la Rambla Catalunya.
Tal i com s'havia fet a la parròquia de la Concepció, es planificà el trasllat físic de l'edifici eclesiàstic vers la nova seu de la comunitat. Sota planificació de l'arquitecte Joan Martorell es traslladà l'església junt amb el claustre i la sala capitular, dins un nou conjunt monàstic, també projectat per Martorell. En realitzar les noves edificacions les antigues sofriren diverses modificacions, d'acord amb el gust neogòtic de l'arquitecte, resultant innovacions en l'antic edifici l'obertura de diversos finestrals o la nova façana. Les obres es finalitzaren el 1890, però calgué fer encara reformes entre 1945 i 1949, per tal de reparar les destruccions sofertes pel temple durant la Guerra Civil. El claustre es traslladà novament i s'emplaçà a Esplugues de Llobregat, on la comunitat fundà una nova residència.
Dins el terme parroquial es troba l'església del Perpetuo Socorro (Redemptoristes).
Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1949.

BIBL.: BOBB, 1925, pàg. 174. AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; Catálogo Monumental de España. La ciudad de Barcelona, Madrid, 1947, pàg. 161. BOBB, 1946, pàg. 286. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 33. CIRICI, A.; L'art gòtic català. Barcelona, 1974, pàg. 99-100. DALMASES, N.; PITARCH, A.; L'art gòtic, s. XIV-XV, (Història de l'Art Català, vol. III), Barcelona, 1984, pàgs. 40, 82. GEAB, 1996, pàg. 91. ADB, Parròquies, Arxius, 2 (100-199). GPAHACB, Barcelona, s/d, pàg. 121, núm. 195.

2. Puríssima Concepció.

Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. La parròquia de la Concepció fou creada el 1867, destinant-se-li un solar sense edificar a l'Eixample barceloní. Donat que l'ajuntament havia decidit l'enderrocament de l'antic convent de Jonqueres, exclaustrat el 1835, es decidí d'aprofitar-ne l'avinentesa i traslladar l'església i altres elements arquitectònics al nou emplaçament, cosa que es va fer entre 1871 i 1888, sota la planificació de Geronim Granell Mundet.
El convent de Santa Maria de Jonqueres havia tingut el seu origen en una congregació de monges benedictines creada el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell), i que es traslladà a Barcelona el 1269. En aquell moment ja havien canviat la regla benedictina per la de Fidei et Pacis i després encara es reconvertiren en Comendadores de la Reial i Militar Orde de Santiago (Orde de Calatrava). L'edifici eclesiàstic que erigiren al seu convent era d'estil gòtic amb una sola nau i absis poligonal. Tant l'església com el convent havien estat inaugurats ja al 1300 però no consta consagració prèvia al 14 de desembre de 1448. Entre d'altres dependències s'havia construït un elegant claustre de planta rectangular amb estilitzades arcuacions gòtiques i amb sostre de fusta, al que s'afegí un segon pis a mitjan del segle XV.
Dins el convent existien nombroses obres d'art, com el retaule de Sant Pere Màrtir, pintat per Francesc Serra el 1355. Hi ha notícia d'un altre retaule de talla, obrat per Pere Duran a mitjan segle XV i que fou substituït al segle XVIII per un de barroc. El 1775 Antoni Viladomat pintà el presbiteri amb una representació de Sant Jaume a la batalla de Clavijo i del Salvador del Sagrari. El retaule barroc fou traslladat a Sant Pere de Gelida el 1871, on va ser cremat el 1936.
El 1871 s'inicià el trasllat de l'església i el claustre al terreny triat per a l'erecció de la parròquia de la Concepció. Per tal de ser adaptat al seu nou emplaçament foren realitzades algunes modificacions en l'església, a la que es varià la col·locació de l'accés principal, que originàriament era lateral, al peu de l'edifici. El claustre veié reduí les seves dimensions en el procés de trasllat. Al conjunt s'afegí més tard la torre-campanar romànica de l'antiga església de Sant Miquel, amb motiu del seu enderrocament el 1868.
Després del trasllat de 1871-1888 es procedí a la nova decoració de l'església, amb una talla de la Puríssima per a l'altar major, obra de l'escultor Jaume Samsó, del 1878, i una altra, de Maximí Sala. Al 1936 l'església fou profanada i incendiada, essent restaurada amb posterioritat. Actualment es conserven al seu interior diverses obres d'art de considerable importància, entre les que destaca el viacrucis modernista obrat per J. Llimona.
Es conserva actualment al Museu Diocesà de Barcelona una taula de mitjan del segle XIV amb representació de Sant Jaume amb el Calvari al fons, atribuïda a Arnau de la Pena (mort el 1410).
Es conserven a l'arxiu parroquial, que va ser destruït el juliol de 1936, els llibres sagramentals a partir de l'any 1939, a més d'alguns llibres supletoris de partides recuperades anteriors a aquesta data.
Dins el terme parroquial es troba oberta al culte una església sota l'advocació del Santíssim Sagrament, al passatge dels Camps Elisis.

BIBL.: La parròquia de la Puríssima Concepció en el seu 125è aniversari (1871-1996); "Monumentos barceloneses". La Hormiga de Oro, 26.XII.1935, pàg. 865. AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIE, F.P.; La Ciudad de Barcelona, dins Catálogo Monumental de España, Madrid, 1947, pàg. 163. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 19. BASSEGODA, J,; "Cien años de la parroquia de la Concepción". BOAB, 1972, pàg. 50. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 39. GPAGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 89. ADB, Parròquies, 1 (1-99).

Com hem dit el convent primitiu de Montsió o de Santa Maria de Mont de Sió fou construït pels agustins prop de la plaça de Santa Anna en el lloc que ocupa avui dia parcialment l'edifici de Catalana de Gas i d'Electricitat S. A., al costat del carrer actual de Monstió.
La comunitat procedent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp (extramurs de la ciutat) es traslladà aquí l'any 1308.
L'erecció de l'església s'atribueix a la iniciativa de Fra Bernat Jaubert el 1388. Rebé el recolzament del bisbe de Barcelona Joan Armengol l'any 1391.
L'any 1420 la reina Maria d'Aragó impulsà la cessió del convent, església i claustre les monges Dominiques que habitaven a Barcelona ja des del 1420. En aquest lloc romangueren les Dominiques fins el 1882 en que van vendre el terreny i es traslladaren els edificis del temple, sala capitular i claustre en el nou emplaçament de la Rambla de Catalunya número 115. Actualment les monges Dominiques -tal com hem indicat anteriorment- es traslladaren a Esplugues, portant-hi amb elles alguns objectes d'art (els referents a la batalla de Lepant com la flàmula i la imatge de la Mare de Déu) i àdhuc el claustre. La reconstrucció del conjunt dels edificis de la Rambla de Catalunya -avui dia Sant Ramon de Penyafort- es deu a l'arquitecte Joan Martorell (anys 1882...). L'esmentada flàmula i pintura de la Mare de Déu s'han exposat recentment en la mostra intitulada "Cervantes i la mediterrània" en la Pia Almoina.
Hi ha alguns plànols que exposen com era el conjunt d'edificis quan era al costat de Santa Anna. En el nou emplaçament de la Rambla de Catalunya es conservaren els elements fonamentals però es van construir contraforts, espadanya i pòrtic que son arbitraris i que malmeten l'estructura arquitectònica primitiva. A l'interior es conservà l'estructura i les finestres encara que molts capitells son moderns. És un temple d'una sola nau amb absis i cinc trams de volta d'ojiva amb capelles laterals entre els contraforts dels quatre trams primers. Els nervis de les bòvedes es reuneixen en una mènsula que està unida que està annexa a la cornisa que corona la part que surt del contrafort.
En el convent existeix la urna sepulcral de Sor Catalina Amada, priora morta el 1530 amb fama de santedat. L'antic temple tenia importants escultures del Sant Sepulcre i pintures de Jaume Forner, Benet Rafart, Francesc Ribes i Pere Serafí.
El claustre -avui dia a Esplugues- és molt important i notable en l'art gòtic. És de planta rectangular amb dos pisos de galeries: la inferior similar al claustre de Santa Anna i la Concepció amb fustes, basaments i capitells de pedra calcària de Girona. En un angle hi ha un senzill templet. En el segle XV es feu una font molt notable en els murs laterals del claustre.
Sabem que després de la revolució del 1868 el govern s'incautà del convent fins el 1875 que fou tornat de nou a les monges. Això no obstant, l'estat ruïnós d'aquell edifici decantà l'opció de la seva venda i, a canvi, la compra de nous terrenys, a la rambla de Catalunya de Barcelona.
L'església i el claustre de l'antic convent es traslladaren al nou emplaçament.
El mes de juliol de 1888 començaren les tasques de construcció a càrrec de l'arquitecte Joan Martorell i dutes a terme pel mestre d'obres Leandre Amargós.
Durant el període de la Guerra Civil (1936-39) el convent fou convertit en la caserna militar "Pi i Maragall". Acabada la guerra, la localització neuràlgica del convent en plena ciutat no semblava tenir gaire consonància amb la necessitat de recolliment que hom espera de la vida de clausura, per la qual cosa va començar a prendre cos la idea d'emplaçament.
L'any 1947 la comunitat comprà a Josep Milà i Camps, comte de Montseny, la propietat can Casanovas emplaçada a Esplugues de Llobregat, consistent en una casa torre, una extensa horta, un bosc i una dotació d'aigua de mina.
Malgrat les inicials resistències, finalment, l'Ajuntament de Barcelona autoritzà el trasllat del claustre gòtic a Esplugues. Això no obstant, l'església del convent restà a l'Eixample de Barcelona convertida, en l'actualitat, en la parròquia de Sant Ramon de Penyafort.
Sota la direcció de l'arquitecte Armand Mas i del mestre d'obres Josep Amargós (el qual de jove havia col·laborat amb el seu pare en l'anterior monestir) el 30 de març de 1948 va començar el muntatge i reconstrucció, pedra per pedra, d'aquesta joia arquitectònica.
A Esplugues les monges s'establiren a la casa coneguda com can Casanovas o mas Colomer que era originària del segle XVI.
Cap el 1902, el llavors propietari Josep Pujol Colom (Barcelona, 1855-Esplugues, 1927) decidí reformar la finca i encarregar aquesta comesa a l'arquitecte Antoni M. Gallissà (Barcelona, 1861-1903), el qual va morir quan l'obra ja era pràcticament acabada.
La reforma transformaria la fisonomia de la vella torre aplicant una arquitectura que conjugaria la modernitat a la tradició. S'hi afegirien nous cossos i unes torres treballades amb maó vist i vidrat, i s'hi canviaren la cobertura i les obertures.
A la façana visible des de claustre, hom pot destacar l'afegit d'una tribuna amb arcs apuntats de maó i rajoles de ceràmica i, al damunt, una galeria de solana.
A l'altre façana, visible des del carrer de l'Església, hi ressalten les obertures de formes diverses repartides per tot el mur i una galeria-tribuna on el joc del maó tradueix artísticament la seva estructura.
En el monestir d'Esplugues s'hi conserven les relíquies commemoratives de la famosa victòria de la batalla de Lepant (any 1571) contra l'imperi turc. Les relíquies són una pintura de la Verge amb el Nen Jesús, una flàmula que penjava del pal de la galera del Gran Turc i quatre estendards. La pintura de la Verge correspon a la segona meitat del s. XVI, si bé fou repintada en època posterior, sumant-li, llavors, els raigs de pasta de relleu amb els quals figura adornada.
Segons diu la tradició, Joan d'Àustria fou rebut pel governador de Catalunya, Pere de Cardona, el qual li va trametre les felicitacions de part de la seva germana, priora del monestir de Montsió. En recíproca correspondència, Joan d'Àustria, lliurà al convent de dominiques la imatge de la Verge Maria que havia estat emplaçada en la popa de la seva nau.
També era veu popular que l'ofrena promesa per Joan d'Àustria ho seria per al convent dominicà que comptés amb la confraria de la Verge del Roser amb més antiguitat.

Jonqueres. Temple de la Concepció (descripció)

Santa Maria de Jonqueres primera estigué prop de Sabadell en un lloc anomenat Jonqueres. Eren monges benedictines del segle XIII que canviaren la Regla benedictina per la de Fe i Pau i el lloc d'estada l'any 1269 primer fora dels murs de Barcelona i després dintre la ciutat (1293). En aquest tercer lloc hi romangueren fins el segle XIX quan foren extingides i incloses en l'Orde de Santiago de l'Espasa. Els seus oficis i dependències ocuparen la plaça d'Urquinaona, al carrer de Jonqueres i la via Laietana (antic Torrent de Jonqueres).
El mestre de cases (arquitecte) Jeroni Granell traslladà al carrer Aragó l'església i el claustre entre els anys 1871-1888 tal com hem exposat anteriorment hi ha molta informació (plànols i fotografies) de com era l'església i el claustre traslladats.
L'església és d'una sol nau, amb absis poligonal i sis trams coberts per voltes ogivals. Els quatre primers tenien capelles en els contraforts. En la part lateral esquerra hi havia la porta la façana lateral. Els dos trams als peus de l'església no hi ha capelles car tenen el cor alt de les monges, amb carreus renaixentistes. En el trasllat la porta lateral s'obri a la façana actual i es conservà la rosassa primitiva de la façana.
L'església actual consta que no fou consagrada fins el 14 de desembre de 1449 essent priora Violant Gerona. La fabrica per tant és de principis del segle XV.
Hi havien molts retaules: de Pere Duran (segle XV) dedicat a Santa Maria. En el segle XVII fou substituït per un barroc amb escultures de Pere Costa i pintures d'Antoni Viladomat que representaven el Salvador i San Jaume en la batalla de Clavijo. Aquest retaule fou traslladat a Gelida quan es temple s'ubicà al carrer Aragó. Sols es conserva el retaule de sant Jaume Pelegrí en el Museu Diocesà de Barcelona de Destorrents (o Arnau de la Peña) del segle XIV.
El donant agenollat als peus de sant Jaume es Timbors de Bell-lloch. Hi ha tres urnes sepulcrals en el claustre (1/ Alamanda de Bell-lloch († 1334); 2/ Alamanada de Centelles y 3/ Violant Gerona (†1455).
El claustre es de forma rectangular, de dues plantes amb 21 arcs en cada un dels costats grans i petits. En el trasllat es van reduir el nombre dels arcs. El pis de baix (de l'any 1400) té capitells amb decoració vegetal molt estilitzada amb escuts i flors amb fuste quadrilobulats i basament amb 4 apèndix. Es trobeu emblemes heràldics: cervetells (els Cervere o Cervelló), ondes (Vives) cards (Cardona)... emblemes de Santiago (petxines de peregrins) escuts reials d'Aragó i Sicília.
El 1879 es va situar al costat esquerra de l'església i amb algunes modificacions, el campanar que havia estat de sant Miquel, sota la direcció del mestre d'obres i l'arquitecte Emili Sala i Cortés. Finalment , el 1888 el claustre va quedar instal·lat entre el carrer de Llúria i l'església. Com que l'espai era més reduït que no a Jonqueres el claustre de 25 x 12 arcs es va limitar tan sols a 13 x 6. Es a dir que les mesures originals de 32 x 18 metres van quedar a 18,50 x 9,70 metres.

El patrimoni mobiliari i artístic del temple parroquial de la Puríssima Concepció de Barcelona

Un capítol molt destacat és el titulat "el patrimoni de la parròquia" dins l'esmentat llibre que es publicà el 1997 dins el 125è aniversari de la mateixa parròquia; capítol de 35 pàgines de la nostra conservadora del Museu Diocesà de Barcelona Sra. Blanca Montobbio. És un catàleg molt complet i molt ben documentat. Entre les peces estudiades remarca:
1) Una creu processional. Argent repussat, cisellat amb elements de fos 88 cm x 48 cm. Del segle XVII.
2) Ostentori-retaule. Argent daurat, repussat, cisellat amb aplicacions de pedreria, esmalts i elements de fosa 104 cm (alçada) 31 cm. (amplada) 17 m. (gruix). Obra realitzada pel Taller de F. de A. Carreras (a. 1905)
3) Copó. Argent daurat i puntejat amb aplicacions de diamants, robins, brillants, topazis, safirs i maragdes 17 cm. (alçada) diàmetre: 14,5 (peu) 12 cm. (copa), obra datada el 1928 a Barcelona
4-7) Calzes i copons barrocs (segle XVIII) i modernistes (segle XX) un dels calzes es obra de Ginabreda (segona meitat del segle XIX)
8) Corona de la Verge de la Puríssima obra del joier Jaoquim Cabot Rovira de 1916.
9) Imatge de la Puríssima Concepció. Alabastre policromat 227 x 60 x 50 cm. Obra de l'escultor Enric Monjo i Garriga de l'any 1942. Col·locada dins el cambril de l'altar major.
10) Imatge de talla de Crist crucificat de 175 x 160 x 38 cms. Tallers de la Casa Rius
11-13) Sepulcres del claustre procedents del Monestir de Santa Maria de Jonqueres. Un d'Alamanda de Bell-lloc i d'alamanda de Centelles (anys 1334-1349). Urna sepulcral que podria ésser de la priora Aldonça de Sentmenat (1447-1455). Un sepulcre de la priora violant de Girona (any 1455).
14) Relleu en pedra representat el baptisme de Jesús de l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (dels anys 1912-1923).
15) Calze gòtic. Argent daurat de finals del segle XVI.