Del 7 al 9 de juliol un grup d´unes noranta persones de la Parròquia de la Concepció vam peregrinar a València per participar en la cloenda de la Cinquena Trobada Mundial de les Famílies que va presidir el Sant Pare Benet XVI. Al capdavant de la peregrinació hi anava mossèn Joan Bladé, i entre els peregrins hi havia des de nens i nenes, passant per matrimonis, joves, i avis i gent gran; per tant, una representació de què és una família i també de què és una parròquia.

El divendres dia 7, després d'arribar a Fanzara (Castelló) on residíem, i de deixar-hi les nostres maletes, ens dirigírem a València, a la platja de la Malvarrosa, on participàrem en el rosari de les famílies. El sant Pare encara no havia arribat, però l'ambient que s'hi respirava era fantàstic. Paral·lels a la platja, en cinc escenaris, grups de nens van anar representant els misteris del rosari, i després de cada misteri, una bella talla de la Mare de Déu del Carme era portada en processó travessant la platja, ornada per les espelmes dels fidels i l'Ave de Lourdes. Per a mi va ser un dels moments més emotius d'aquests dies, dues-centes cinquanta mil persones resant el rosari.

El dia següent, dissabte, després de celebrar l'eucaristia a Fanzara hi havia una doble possibilitat, o quedar-se a descansar a Fanzara fins a la tarda, o sortir cap a València. Molts vam sortir cap a València esperançats de poder veure arribar al Sant Pare. Mentre hi anàvem, a l'autocar, escoltàvem la retransmissió de la seva arribada a l'aeroport de Manises. Quan ja estàvem a prop de la plaça de la catedral, on el sant Pare resaria l'Àngelus, ens trobem que tots els carrers que hi porten estan tancats i custodiats per la policia, la plaça estava plena i no s´hi podia passar. Però la il·lusió era tan gran que no ens donem per vençuts i comencem a donar voltes, i a la fi, trobem un pas que ens porta fins a la plaça. Allà, de lluny, vam veure el sant Pare, i, gràcies a una gran pantalla, també vam seguir el recorregut que va fer per la catedral i la capella de la Mare de Déu dels Desemparats.

Després d'això, ja ens vam anar acostant cap a la ciutat de les Arts i les Ciències per trobar el nostre lloc per a la celebració del vespre que presidiria el Sant Pare. La nostra zona quedava una mica lluny, però al costat teníem el passadís per on arribaven les autoritats, i potser, el Sant Pare. Tres hores abans, van començar a passar noies i nois guarnits amb els seus vestits típics valencians. La quantitat de gent que va passar feia veure com la ciutat de València s'havia lliurat a rebre al Papa.

Cal assenyalar de la celebració del vespre, els nombrosos testimonis de matrimonis amb dificultats i alegries, amb moments de goig i amb moments de prova. Això testimonia com la vida de la família cristiana no està lliure de les dificultats i de les proves; però sí, que enmig de qualsevol situació sap veure la presència amorosa de Déu que dóna coratge en les proves i forces per portar les creus de cada dia.

Del missatge del Sant Pare, tant aquell vespre, com a la missa del dia següent, en faria sobressortir la seva senzillesa, el seu to conciliador, el seu discurs lineal i profund. Vaig escoltar un sant Pare que dialogava amb el món modern, les seves paraules podien ser compartides per qualsevol persona, ja que va parlar de valors humans, de realitats humanes universals. Així, dient que la família (la unió d'un home i una dona) és allò més primigeni en la societat i que cal defensar-lo, deia quelcom que molta gent amb recta consciència pot compartir plenament. El discurs, com la persona del Papa Ratzinger, va evitar la confrontació i va optar per oferir el model cristià, que va deixar clar que és el model plenament humà.

Aquests dies ens ha ajudat a compartir i celebrar plegats la fe. Aquestes trobades ens ensenyen que la vida cristiana és viure la fe comunitàriament, viure la fe com Jesús ens la va ensenyar a viure. En aquest sentit, la parròquia és la cèl·lula primicera de la vida cristiana, és una família plural, nucli de la gran comunitat eclesial i cristiana. I a aquesta realitat familiar i comunitària cristiana, el Sant Pare ens ha dit en aquests dies, que hem de ser-hi presents enmig de la societat d'avui, no buscant la confrontació, però proposant i proclamant el missatge i l'estil de vida que Jesús ens ha deixat. I així, tal i com diu el Vaticà II, la família és Església domèstica, el primer lloc on es transmet i es viu la fe.

Cal dir, que finalment, després de la Missa, el Sant Pare va passar en Papamòbil per davant de la nostra zona, va ser la culminació de les nostres esperances de veure'l d'aprop.

No voldria acabar sense agrair l'organització del viatge, en nom de tots els qui hem participat en aquesta peregrinació, a tots aquells que amb el seu temps i la seva dedicació ho han fet possible. Gràcies.