Un any mes, un grup de vint-i-cinc fidels i els mossens de la parròquia, vam dedicar un cap de setmana a preparar-nos per a la Quaresma. Vam fer-ho els dies 17 i 18 de febrer amb un recés a Tiana, a la Casa d'Espiritualitat de les Germanes Franciscanes, un lloc perfecte per la tranquil·litat i la bellesa de la vall on es troba aquest institut religiós -ametllers florits, llimoners, xiprers, palmeres... i al fons el mar.

El lema d'enguany era: "La conversió en un temps de relativisme moral" i el predicador convidat, mossèn Joan Rodríguez, rector de la parroquia de Sant Llorenç de Barcelona.

L'ambient de silenci i els diversos espais de la Casa -capella, jardins, habitació- van permetre assolir un ámbit ideal per a la pregária personal i la reflexió.

En la primera plàtica el senyor rector ens va convidar a que preparéssim la quaresma per tal de poder celebrar després amb plenitud els cinquanta dies de joia pasqual. I per això ens animà a fer-nos propòsits personals sobre quatre punts: la pregària, la litúrgia, l'austeritat junt amb la solidaritat amb els més necessitats, i a preparar-nos "temps de qualitat". I va definir aquest com el temps que vivim a fons, amb intensitat, que, quan el vivim en la fe ens omple plenament; i que depèn en part de les sensibilitats de cada u: la música, la lectura, la contemplació de la natura amb els seus cicles.

Especialment de qualitat és el temps que dediquem a la pregària personal. Va anomenar aquest temps "Kairós", enfront del "Chronos", que és el que transcorre ininterrompudament i se'n va sense adonar-nos-en. La recerca del "Kairós" o temps de plenitud ens atorga una pau interior absolutament necessària per poder oferir-la al nostre entorn.

En les altres plàtiques, mossèn Joan Rodrígez ens va exhortar a la conversió personal a través de nombroses cites bíbliques i de les meditacions de sant Ignasi. Va assenyalar que en aquest temps de relativisme s'ha perdut en gran part tant el sentit de pecat, com el sentit de transcendència en la vida eterna. Cal recuperar, doncs, ambdós conceptes i assumir la responsabilitat pròpia de la vida cristiana.

Ens va recordar que sempre, enfront del pecat, hi ha la Misericòrdia de Déu en el sagrament de la Penitència. Per aquesta Quaresma va proposar-nos exercitar una espiritualitat de la confiança en l'amor de Déu, de la fidelitat en front de la cultura de l'èxit; de la pròpia responsabilitat, i de l'esperança en front a la nostàlgia d'altres temps passats.

Finalment, va recordar-nos que, enmig d'una societat secularitzada, hem de ser testimonis -saber transmetre la nostra vivència de la fe- i no ser mers repetidors de fórmules.

Una visita a la Cartoixa de Montalegre va causar una profunda impressió als qui vam tenir la sort de poder-hi entrar. En efecte, l'extrema austeritat i rigor en la radical opció de seguiment a Jesucrist fa dels cartoixans uns ferms testimonis de la fe enmig d'un món sovint tant hedonista.

Acabat el recés, vam tornar a la vida de cada dia, això sí, amb moltes propostes per a viure la quaresma a fons.