La tercera conferència quaresmal de 2006 la pronuncià el vicari general de Tarragona mossèn Miquel Barbarà, que intervingué també activament en el Concili de la Tarraconense.
El títol de la seva intervenció fou «Testimonis de Déu vivent a la nostra societat». Aquest és també el report que mossèn Barbarà féu al monestir de Montserrat en la commemoració dels deu anys del Concili Provincial Tarraconense, celebrada el 4 i 5 de juny de 2005. Aquesta ponència la podeu trobar a Documents d'Església, núm. 856 (2005).

El conferenciant començà ponderant que les resolucions del Concili continuen essent un mitjà vàlid deu anys després de la seva celebració. A continuació, féu una mirada eclesial des de la nostra societat secularitzada i pluralista. Aquí, mossèn Barbarà no deixà d'afrontar les ombres recurrents que es volen mostrar en el passat recent de la nostra Església i que, sovint, porten al pessimisme.

Més que mirar, però, el passat, mossèn Barbarà s'entretingué en el fenomen present de l'exculturació; és a dir, que es tracta de reduir la religió a l'esfera privada, que porta a exculturar (treure de la nostra cultura) l'Església catòlica i, en general, el fet religiós. La reflexió continuà amb preguntes que es feia el propi ponent sobre la pastoral de la cultura, entre creure, pertànyer i actuar, etc.

El tercer punt fou un esguard des de l'Església i per a l'Església. La nostra resposta ha de ser la d'una identitat clara i no vergonyant. Hem de viure com Jesucrist i ser-ne testimonis. Hem de presentar una fe íntegra i una coherència moral, evitant presentacions parcials de la fe.

L'Església a Catalunya ha de ser portadora de pau i d'esperança dins de la mateixa Església, fent-ne una escola de comunió, una Església acollidora que reconciliï grups i tendències, una Església que cridi tothom a ser sants, que doni suport a la família, que sàpiga transmetre la iniciació cristiana i que sàpiga quin és el paper de l'escola catòlica, que afronti amb gosadia la pastoral de joves i les vocacions.