VIGÍLIA DEL CORPUS CHRISTI
Mercè Morer i Vidal
presidenta local de l'ANFE de Barcelona

El 9 de juny, vigília de la solemnitat del Corpus, a partir de les 9 de la nit i durant dues hores llargues, nombrosos membres de la comunitat de la Parròquia de la Puríssima Concepció i de l'Adoració Nocturna de Barcelona (ANE i ANFE) ens congregàrem al voltant de l'Altar, amb un sol cor i una sola ànima, per celebrar, amb tota solemnitat la VETLLA DEL CORPUS. Va ser una afirmació vibrant de fe, d'amor a Jesús sagramentat i de comunió eclesial. No podia ser d'altra manera: l'Eucaristia és ferment d'amor i d'unitat.
Alçant els ulls, la imatge preciosa de Maria immaculada. Hi comptàvem: "Maria, com a Mare de l'Església -Mare del Crist total-, és present a totes les nostres celebracions eucarístiques" (EE, 57).
Presidí la celebració el senyor bisbe emèrit salesià, Dr. Joan Godayol, amb un estol de sacerdots que ens edificà: el senyor rector, el seu vicari i sacerdots adscrits a la parròquia, el nostre incansable consiliari i el viceconsiliari i rector del Tibidabo...
La terra lloï el Senyor... Les veus s'uniren amb força en aquest himne introductori, per retre homenatge al Senyor en nom de l'Església i prenent la representació de tot l'univers, de tota la humanitat, com és propi de l'Adoració Nocturna.
La vetlla començà amb la celebració del Sacrifici redemptor de Crist, en el qual Jesús ens és donat en íntima comunió -fusió transformant-, es fa presència viva permanent, propera i reconfortant entre nosaltres, i ens impulsa a la missió. El Sant Pare ho ha dit: "No ens podem guardar l'amor que celebrem en el Sagrament. Aquest amor exigeix, per la seva pròpia naturalesa, que sigui comunicat a tots" (SC). Exigeix, sense atenuants ni excepcions: tots hi estem implicats. Però no tinguem por: Jesús Eucaristia ens dóna la força per a ser testimonis intrèpids de l'Amor i de la Veritat, que és ell mateix.

Tu es Sacerdos...

Enguany, la litúrgia eucarística s'ha centrat en Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre. Prefigurat per Melquisedec, Jesús ofereix al Pare i ens dóna el pa i el vi transformat en el seu Cos i en la seva Sang; se'ns dóna ell mateix, perquè tinguem Vida en ell. Amb el cor tan ample com la mateixa Església, repetíem en el Salm: Tu ets sacerdot per sempre... I, mentre volava l'encens cel enlaire, la Coral de la Immaculada corejava: Tu es Sacerdos in aeternum... (d'Aloys Desmet).
El misteri del sacerdoci de l'Església és molt gran i ens ha de commoure. Jesús va voler exercir el seu sacerdoci i perpetuar la seva presència eucarística, a través dels sacerdots. Només Jesús pot dir: Això es el meu Cos... Aquest és el calze de la meva Sang... Però els sacerdots, en virtut del sagrament de l'Orde, poden pronunciar el "jo" de Jesús, in persona Christi, personificant Crist. Sense sacerdots no hi ha Eucaristia.
Aquesta celebració tenia una altra connotació addicional: coronàvem l'adoració continuada al Santíssim Sagrament a la nostra ciutat (40 Hores) durant el temps pasqual i fins aquesta diada. Enguany amb una doble intenció central: pregar per les vocacions al sacerdoci -tal com ho veiem de necessari i urgent!-, i per acréixer l'amor al sacerdoci per part de tots els fidels.
Meravella palpar com Déu nostre Senyor enllaça totes les coses!

Pange lingua...

Uniu-vos, veus de tots, per cantar el sant misteri del gloriossísim Cos i de la Sang preciosa vessada per salvar el món!
L'adorem i ens hi presentem -com és habitual a les vetlles nocturnes-: Aquí ens teniu, Senyor... Amb limitacions i flaqueses, però vós ho penetreu tot... "Vós sabeu que us estimo!"
El Salm Invitatori ens convida a l'Ofici de Lectures: ¡Venid, adoremos a Cristo, el Señor, que es el pan de la vida! És el Senyor mateix qui presideix l'oració de la seva Església, comunitat que prega a una sola veu. Instruments de la seva presència en són els ministres. Funció, n'és de tots els batejats, cadascun segons les seves possibilitats. És com la respiració del Cos místic de Jesús, harmònica i compensada. Amb enardiment, cantem, salmodiem, escoltem les lectures, centrades en l'Eucaristia, misteri que s'ha d'anunciar. Sant Pau (Rm 10: 11-15) ens interroga: ¿Com podran creure en ell, sense haver-ne sentit parlar? I el Papa Benet XVI (SC 84) afirma categòricament: No ens podem atansar a la taula eucarística si no ens deixem arravatar per aquest moviment de la missió que, des del cor del mateix Déu, vol arribar a tots els homes.
Els moments de silenci són un íntim tu a tu amb el Senyor. L'oració de la matinada finalitza amb un Te Deum de tota la creació redimida.
Com ens ha d'entusiasmar l'oració litúrgica de l'Església! Les paraules que posa als nostres llavis, ens penetren l'esperit i ens omplen el cor dels seus sentiments...
Amb devoció rebérem la benedicció de Jesús sagramentat. El Laudate Dominum, de Gounoud, l'acompanyà en la reserva.
Després d'unes paraules del senyor rector, acabàrem, com sempre, amb una invocació a la nostra Mare: Salve Regina...

Gràcies!

Les hem donades a Déu. Les donem també al senyor bisbe, al senyor rector de la parròquia i als sacerdots concelebrants. Gràcies, sí, pel seu lliurament generós a l'Església i pel seu zel. Gràcies perquè ens va edificar certament el seu testimoni que, en paraules, es pot traduir en allò que demanàvem a la pregària dels fidels: que quan els bisbes i preveres celebren l'Eucaristia visquin tan plenament identificats amb el Senyor a qui representen, que siguin per al poble imatge viva de Jesucrist.