TRIDU PASQUAL 2008
AGUSTÍ PORTELL

Estem ja celebrant els cinquanta dies de joia pasqual. És ara un bon moment per recordar com vam viure el tridu pasqual, que n'és l'origen. Van ser uns dies viscuts molt intensament a nivell parroquial, i sens dubte, a nivell personal per tots els que hi vam participar.

Tots els actes litúrgics i paralitúrgics d'aquests dies són d'una gran riquesa de contingut i simbolisme. Cada u haurà viscut una o altra celebració amb una especial intensitat, segons la seva sensibilitat i circumstàncies personals. Hi haurà qui s'haurà sentit mes commogut amb la celebració de la Cena del Senyor, quan vam recordar la institució dels sagraments de l'Ordre i l'Eucaristia, estretament vinculats amb el manament de servei representat amb el lavatori de peus.

Hi haurà qui haurà viscut d'una manera especial la processó pel claustre, la vetlla comunitària acompanyant Jesús a Getsemaní o la pregària personal íntima davant el Monument durant la nit o matinada vivint estretament els sentiments del Senyor en la seva passió.
O va ser potser l'Ofici de Tenebres i Laudes a primera hora del matí el que més ens va commoure, quan van ressonar de nou les Lamentacions de Jeremies per la destrucció de Jerusalem, prefigurant les angoixes de Divendres Sant.

De l'ofici de Divendres, recordaré especialment el Cant de la Passió, amb la veu del mateix Jesús que afirma la seva reialesa davant d'un Pilat ple de dubtes i covardia, i que s'adreça amorosament a la seva Mare i al deixeble estimat des de la Creu, o recordaré la pregària universal, que demana que la salvació de la Creu arribi a tots els homes sigui quina sigui la seva creença, o la adoració de la Creu -portada majestuosament pel cos de portants al llarg de la nau de l'església i enlairada finalment amb el cant de Victòria. Hi haurà qui recordarà especialment el Via Crucis pels carrers de l'Eixample, seguit per molts joves i molts pares amb els infants, on vam escoltar unes reflexions escrits pel bisbe Joan Carrera actualitzant el nostre propi camí de la Creu. Una manera molt emotiva de finalitzar el Divendres Sant va ser aquest any el concert de Haydn -les set últimes paraules del Redemptor a la Creu- interpretat per l'orquestra de cambra de Lvov. Abans de cada sonata, vam poder escoltar les mateixes Paraules de Jesús a la Creu. Això va convertir el concert en un acte d'intensa pregària. Tot hi contribuïa: la bellesa de la música tan ben interpretada, la presència del mateix crucificat en la Creu que presidia l'acte, la data adequada per la qual va ser composta la música.

El Dissabte Sant pot haver estat també un moment viscut amb intensitat en la intimitat si vam observar el silenci i vam aprofitar les hores d'espera reflexionant sobre el significat del que celebràvem, la mort i resurrecció de Jesús, i el que això representa en la nostra pròpia vida i dels nostre familiars i amics ja difunts. I després la joia de la Vetlla pasqual, amb tot el seu simbolisme de la llum i l'aigua, la bellesa lírica del pregó pasqual, l'escolta de la Paraula de Déu, la Homilia de sant Juan Crisòstom, el baptisme i confirmació dels catecúmens, i la proclamació de la Resurrecció a tots els pobles en diverses llengües.

I ja finalment la Eucaristia Solemne del dia de Pasqua, en que vam celebrar serenament a ple dia l'alegria pasqual, en un dia radiant de la primavera tot just començada.