EVOLUCIÓ, DÉU, DARWIN

La conferència del cicle "Converses al Claustre", del 10 de maig de 2009, de RAMON NOGUÉS, escolapi, catedràtic de la Unitat d'Antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, exposada amb molta claredat, es pot resumir en els punts següents: Darwin era un científic molt seriós i també un home religiós. No li agradava enfrontar-se amb ningú.

Al seu temps ja es parlava d'evolució de les espècies. La novetat de Darwin va ser explicar el mecanisme que produeix aquesta evolució: la reproducció diferenciada. Uns descendents neixen més preparats que d'altres per a la vida. Tots volen sobreviure, però les condicions ambientals fan que els més febles morin. Sobreviuen el més preparats, que són els qui es reprodueixen. Per selecció natural l'espècie va millorant. Quan les condicions ambientals variïn molt, s'arribarà a canviar a una especie superior, capaç de sobreviure en el nou ambient i adaptar-s'hi.
Aquesta teoria es va generalitzar: tots els vivents han anat evolucionant. És una dada científica acceptada avui.

Darwin, però, veia una dificultat: era difícil que la selecció natural fos suficient per a explicar l'evolució. No creia que el temps des que es va formar la terra, fos prou llarg. Aquesta dificultat encara dura. Es fa difícil justificar els grans salts evolutius.
S'ha proposat la simbiosi: unió d'organismes diferents que en creen un de superior i altres possibilitats. De totes maneres, l'evolució és una teoria científica acceptada per tothom, encara que es discuteixen els mecanismes concrets.

Darwin va tenir problemes amb l'Església anglicana, que no veia la seva teoria compatible amb una lectura literal de la Bíblia.
L'Església catòlica, en canvi, no la va condemnar, tot i que Pius IX emeté, en privat, tan sols un judici que no el mostrava massa favorable a Darwin. Avui dia no hi ha problemes, si es fa una lectura ben feta de la Bíblia. El mateix papa Benet XVI ha dit que la teoria de Darwin era més que una teoria.
I la humanitat? Som una especie molt original, que té una singularitat espiritual. S'hi veu l'Esperit de Déu.

La ciència pot explicar l'aparició de l'espècie humana, però no la seva dimensió espiritual. Estem davant d'una cosa que en diem misteri. I això no ho estudia la ciència.
Totes les religions acaben en un misteri, perquè reconeixen la nostra limitació. El nostre cervell és el que és i arriba fins on pot arribar. Pero Darwin no crea dificultats noves.

Darwin va evolucionar religiosament. L'oposició de l'Església li va provocar una crisi de fe, tot i que no va arribar a dir que Déu no existeix. Cal reconèixer que la vida té molts aspectes, a més del científic: estètic, poètic, ètic (no com són les coses, sinó com haurien de ser), simbòlic. Tot això ha de conviure en la persona.
La religió parla de Déu simbòlicament i ha d'acceptar el que diu la ciència. La ciència ha d'admetre el que diu la religió.

XAVIER COMPTE