ORDENACIÓ
SACERDOTAL
Fotos
de la ordenació
El
proppassat 28 de setembre, mossèn Joan Antoni Castillo
Puertas, que ha col·laborat a la Parroquia de la Concepció
des de fa uns anys, i que fins ara exercia el seu ministeri diaconal
a les parròquies de Santa Maria de la Seu i de la Mare
de Déu del Carme de Manresa; va ser ordenat prevere al
servei de l'Església en la Catedral de Vic pel bisbe d'aquesta
diòcesi monsenyor Romà Casanova. Va ser una emotiva
i solemne eucaristia en què van concelebrar nombrosos preveres,
entre els quals es trobaven mossèn Ramon Corts, rector
de la parròquia, que va ajudar el nou prevere a revestir-se
amb la casulla, i altres mossens de la parròquia, així
com un nombrós grup de feligresos de la Concepció
que van voler desplaçar-se fins a Vic. També participaren
a la celebració, els seus pares i familiars, amics j feligresos
de diverses parròquies, aixi com religiosos i religioses
de la diòcesi i d'arreu. Des d'ara exercirà el seu
ministeri de prevere com a vicari de les mateixes dues parròquies
en les quals servia fins ara: Santa Maria de la Seu i la Mare
de Déu del Carme de Manresa.
PARAULES
DEL NOU PREVERE
 |
"Primer
de tot, voldria agrair la participació i el suport de tots
aquells feligresos de la Parròquia de la Concepció
que vau poder assistir a la meva ordenació sacerdotal,
a la catedral de Vic, especialment la del rector d'aquesta parròquia
mossèn Ramon Corts, així com la dels altres preveres
d'aquesta comunitat, i de forma general, voldria agrair la pregària
de tots.
És Crist qui ens ha cridat a cadascú de nosaltres
a seguir-lo, és Ell qui ha vessat la seva sang per nosaltres,
és Ell el qui ens ha donat el seu Esperit Sant perquè
ens enforteixi enmig de les dificultats i ens ompli del goig pasqual.
És Ell qui va voler cridar Pere, Jaume, Joan... Ell, el
Senyor de la història i dels homes, sabia ben bé
els riscos que comportava deixar la seva Església en mans
d'homes, de persones humanes, febles i pecadors. Ell ja hi compte,
i Ell ha volgut també cridar-me.
El camí recorregut fins avui és llarg i sovint no
ha estat fàcil, però Ell sap el perquè de
tot plegat. Quan tenia vuit anys, aproximadament, i vaig dir que
voldria ser capellà, no sabia el que em deia, només
em movia pel que el Senyor m'havia posat al cor. Aquesta crida
ha estat sempre una llum per a mi, enmig dels desànims,
de les incomprensions, de les dificultats; recordar aquesta crida
del Senyor m'ha mogut a pensar esperançat: Ell sabrà
el perquè.
Aquest, però, és un regal que rebo a través
de l'Església, i en l'Església, no sóc el
propietari ni dels sagraments, ni de la gràcia que Déu
voldrà transmetre a través d'aquests gests seus,
per tant, intentaré ser fidel a la millor Tradició
rebuda dels Apòstols, dels Pares de l'Església,
de tants i tants que ens han precedit amb el senyal de la fe.
Que el Senyor tingui pietat de mi, que em guiï, que em faci
un fidel servidor seu i dels germans, un bon pastor; que m'auxiliï
en els moments de dificultat, i que no permeti que m'aparti d'Ell.
Ara comença una altra part del camí en la qual necessitaré,
més que mai, la força de Déu i la vostra
constant pregària. Hi confio per a poder ser fidel al do
rebut."
Espero retrobar-me amb tots vosaltres el dia de la Puríssima,
el dia en què el Sr. Rector ha tingut el gran gest de demanar-me
que presidís i prediqués a la Missa de Festa Major.
Mn.
JOAN ANTONI CASTILLO PUERTAS, prevere
