HomeTorna a Litúrgia

ROMIATGE A SANT PERE DE CASSERRES

El diumenge dia 17 de maig de 2009, a la puntual hora prevista de sortida al matí, vàrem seguir direcció a Vic, però en arribar a Tona es va fer una parada al Restaurant Les Quatre Carreteres a fi d'agafar forces per arribar al monestir de Sant Pere de Casserres. Vàrem arribar-hi després de passar per unes carreteres en bon estat, però molt estretes, que algú devia resar alguna "Ave Maria"; això sí, amb un paisatge d'una bellesa esplendorosa i que permetia de gaudir del mirador de l'embassament de Sau. Es maravellós veure el verd de la muntanya amb el contrast blau de l'aigua en aquesta contrada on va néixer en el Parador Nacional l'Estatut de Catalunya.
Tot seguit es va prendre el camí a peu per arribar al cim d'un turó en el qual s'hi assenta el monestir benedictí. Vàrem quedar embadalits de veure el romànic, del segle XI. Una meravella per la seva grandiositat i un dels monuments més importants de l'arquitectura romànica catalana. Entre els assistents s'hi trobava el doctor Portell, el qual, amb l'amabilitat que el caracteritza, va fer-nos de guia de la història del monestir i també, amb el seu cotxe, es va oferir a transportar a la gent gran del romiatge en el trajecte d'anada i de tornada des del mirador de l'embassament al monestir.
Després ens vàrem traslladar a la població de Tavèrnoles per celebrar la Santa Missa a l'església parroquial de Sant Esteve, que va ser concelebrada pel senyor rector i els mossens Joan i Artur de la nostra parròquia de la Concepció.
A continuació, a dinar al restaurant "El Roquet" de la mateixa població de Tavèrnoles.
A la tarda vàrem anar a visitar a la Mare de Déu del Puig de l'Agulla en el seu meravellós santuari barroc del segle XVII, situat a la població de Vilalleons, per dona-li les gràcies del dia tant complert que ens va i per celebrar així el Mes de Maria.
I tot seguit es va empredre el viatge de tornada cap a Barcelona, distant 78 kilòmetres, on vàrem arribar feliçment a tres quarts de vuit de la tarda donant-ne gràcies a Déu.

ANTONI BERENGUER