HomeTorna a Litúrgia

CONVIVÈNCIA ANUAL DEL GRUP DE MATRIMONIS JOAN PAU II

Va tenir lloc el 23 de maig. A les 9 h l'autocar ja ens esperava davant de la parròquia. De mica en mica, ens vam anar reunint en un ambient d'alegria i de germanor, unes quaranta persones del nostre grup, presidides pel pare director, i vam sortir cap el Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Allí teníem preparada una sala amb butaques en doble cercle.

Després de donar-nos la benvinguda, vam començar resant les Laudes, amb alguns cants i repetint després de cada salm els versets que més ens havien agradat.

Seguidament vam celebrar la santa Missa amb molta solemnitat i, despres de l'homilia, un matrimoni, que celebrava les bodes de plata, va renovar el seu compromís matrimonial en mig d'un ambient de molta alegria i amb unes paraules plenes d'afecte del sacerdot i de tots els presents pel 25 aniversari.

Despres vam tenir una llarga estona per passejar pel bosc per poder parlar i fomentar la convivència entre nosaltres. Alguns van visitar el cementiri on van trobar el nom de molts sacerdots coneguts i vam resar per ells un Parenostre.

Com que ja era l'hora de dinar, vam anar al menjador preparat amb una gran taula en forma d'una U, on vam tenir el dinar de germanor. No cal dir la molta animació que es va viure, especialment a l'hora de les postres, amb un gran pastís en forma d'un 25 per celebrar l'aniversari dels "nuvis" i un animat brindis.

Per la tarda ens vam reunir per escoltar la secretària que ens va donar compte del curs 2008-2009. Després van parlar la consellera i les ajudants, i el pare Manuel Ribas va llegir la llista dels càrrecs pel nou curs, amb un de nou, el de viceconsellera.

Després vam resar el Sant Rosari pel jardí, en dues files, amb molt d'ordre i amb cants. El vam acabar davant d'una imatge de la Mare de Déu de Montserrat amb el cant del Virolai, al que es van afegir espontàniament molts altres cants a la Mare de Déu.

Vam berenar amb una coca molt bona, en un animat comiat, i vam acabar cantant la Salve com a final de la convivència. No cal dir que varem tornar a la parròquia encara amb més animació que la que ja teníem al marxar.

NEUS JOFRÉ