LA
FESTA D'ESTIU DE LA PARRÒQUIA 2010
El
dia 15 d'agost la parròquia va celebrar amb gran
solemnitat la festa de la segona titular: l'Assumpció
de la Mare de Déu. L'ofici va comptar amb la presencia
de nombrosos feligresos, alguns vinguts dels seus llocs
de vacances, i de fidels d'altres parròquies
que volen celebrar amb tota solemnitat aquesta festa mariana tant
arrelada a la nostra terra.
L'homilia la va predicar el P. Jordi M. Gil, carmelita,
que va exposar els orígens de la festa i el significat
d'aquest dogma per a la vida cristiana: l'esperança de
la nostra pròpia resurrecció, la certesa
que també nosaltres participarem de la glòria anticipada
a Maria com a participació singular de la ressurrecció
del seu Fill. El P. Gil va posar de relleu la conseqüència
pràctica d'aquesta veritat de fe: el respecte que per
a els cristians mereix el cos. En aquesta idea va abundar
el senyor rector a la homilia de Vespres, que va destacar
el valor de la virtut de la castedat.
El conjunt vocal Voci Sacre va intervenir magníficament
en els cants de l'ofici. Acabada la Missa, es va interpretar,
al voltant del túmul de la Dormició, l'himne
de Mn. Cols "Oh, Reina dels Àngels" composat
expressament per a aquesta solemnitat.
A la tarda, la processó pel claustre amb
la Mare de Déu Dormida i les Vespres Solemnes van
completar la celebració litúrgica del matí.
Es de justícia agrair el senyor rector l'esforç
que suposa, al cor de l'estiu, celebrar amb tanta solemnitat aquesta
festa de la segona titular de la parròquia. Causa tristesa
quan s'observa que, a molts indrets de casa nostra, aquesta solemnitat
(i d'altres, com la Puríssima, per exemple), ha quedat
deslluïda, com una festa més. Sempre tinc present
allò que tantes vegades repeteix el Dr. Corts: "Només
s'estima el que es coneix, només se celebra el que s'estima".
Tot l'esforç al voltant de la festa de l'Assumpta, la novena
preparatòria, la confessió a la vigília,
té l'efecte pedagògic d'ajudar-nos a conèixer
millor els misteris de la nostra fe per poder-los estimar i, com
a conseqüència, celebrar-los. Per altra banda,
la litúrgia actua com una barrera que ens protegeix de
la secularització ambiental. Els temps litúrgics,
la celebració dels misteris de la fe, la memòria
dels sants van acompassant el nostre temps i ens ajuden a viure
amb visió sobrenatural. Si no fos per això, les
obligacions professionals, els compromisos familiars i tantes
altres coses, no ens deixarien temps per pensar en les coses de
dalt.
CECÍLIA
VIVES
