ACTIVITATS
DEL GRUP DE MATRIMONIS JOAN PAU II
El
5 de desembre vàrem anar ude 2009 n grup nombrós
a visitar les Germanetes dels Pobres de la plaça
de Tetuan i conviure amb les ancianes de la Residència,
tal con ens havíem proposat de fer, ja que volíem,
a més a més del que fem, atendre a ancians, pobres
i malalts. Era la primera vegada com a grup.
Ens van rebre amb molta alegria i després de saludar-nos
vàrem anar a la capella per oir la Missa concelebrada
per quatre sacerdots de la casa i pel nostre director, pare
Manuel Ribas. Era un conjunt de monges i residents que participaven
molt atents amb els cants, lectures i l'homilia del pare capellà
de la Residencia, que ens va presentar com un grup de matrimonis
de la parròquia de la Concepció. La Missa
va estar animada també pel cor de les Germanetes. I abans
d'acabar, un del grup va donar les gràcies per la bona
acollida amb que ens havien rebut.
Després la mare superiora ens va invitar a veure l'exposició
de labors que fan les senyores residents i que venen després
per tenir un fons per ajudar les Missions. Alguns vàrem
col·laborar comprant trovalles i altres coses molt boniques.
També ens va acompanyar la superiora a veure la casa
per dins amb moltes explicacions interessants.
I ens vàrem acomiadar amb l'alegria d'haver fet aquella
petita obra de misericòrdia.
El
19 de desembre, per ser el tercer dissabte de mes,
el nostre grup de matrimonis va tenir la Missa com sempre, amb
cants i amb la col·laboració de tots, perquè
mentre un llegia les lectures, un altre ajudava la Missa
i altres passaven les bosses, etc. Tots tenien ganes de fer alguna
cosa d'acord amb els responsables.
El tema de l'homilia va ser sobre l'Any Sacerdotal convocat
pel Papa amb la seva carta, que ens recorda les paraules i la
vida de sant Joan Maria Vianney amb motiu del seu 150 aniversari.
Per exemple ens deia: "Si comprenguéssim bé
el que representa un sacerdot sobre la terra, moriríem,
no de por sinó d'amor". I també: "La
vocació del sacerdot suposa renunciar al propi jo".
"Ha de ser un altre Crist, que actuï com ell actuava".
"Oh que gran es e sacerdot. Déu mateix l'obeeix. Pronuncia
dues paraules i nostre Senyor baixa del cel i es tanca en una
petita hòstia!". Cal, doncs, que busquem el seu consell
i la seva direcció espiritual".
En l'oració dels fidels es varen afegir peticions per l'augment
de les vocacions sacerdotals i per la santedat de tots
els sacerdots.
Acabada la Missa vàrem pujar en el nou ascensor a la sala
de dalt on vàrem tenir un pica-pica per tenir tots
junts la nostra petita celebració de Nadal. Mentrestant
la secretària va llegir l'acta del mes passat i al pare
director, per celebrar el seu aniversari, li varen
regalar un llibre sobre Joan Pau II; un altre va llegir un full
per donar-li les gràcies, i una altra va dedicar-li una
poesia original pròpia.
Vàrem acabar cantant cançons de Nadal en
un ambient d'alegria i molt familiar perquè la Parròquia
és ja com la nostra casa on ens hi trobem molt bé.
ANNA
JOFRE