MATÍ DEL DIVENDRES SANT

Divendres Sant, primer dia del Tridu Pasqual, és un dia especial en l’any litúrgic. Es commemora la passió i mort de Nostre Senyor. Ens ho va recordar el senyor rector abans de començar la celebració, en una breu introducció als actes que anàvem a celebrar. Va explicar-nos que aquest és l’únic dia en què l’Església no celebra cap sagrament -es combrega amb l’eucaristia consagrada el Dijous Sant i guardada al Monument.
També ens va dir que, com a signe de total anorreament davant la mort del Senyor, els sacerdots es postren en pujar al presbiteri igual com van fer-ho el dia de la seva ordenació.
No hi ha cant d’entrada, l’altar no té cap ornament, i cada una de les tres parts de la celebració de Divendres Sant es va desenvolupant en un clima de gran sobrietat. La basílica era plena.
En la primera part, Litúrgia de la Paraula, destaca el cant de la Passió segons Sant Joan. Va predicar després el pare Juan José Gallego, O.P., que va destacar l’Amor de Déu manifestat en l’entrega total del seu Fill en la Creu, i que la presència de Déu com Amor ha d’acompanyar tots els actes de la vida diària. Va dir també que al llarg de la nostra vida vivim cada un dels misteris del Rosari, entre ells els de Dolor, i només acceptant-lo viurem amb plenitud els de Goig i Glòria.
La col·lecta pels cristians dels Llocs Sants i la Pregària Universal, universalitzen la nostra celebració, i demanem que la Salvació de Jesús arribi a tots els homes de la Terra.
La segona part, l’adoració de la Creu, va ser viscuda un any més amb gran intensitat per tots els fidels. Mentre la pesada creu avançava lentament per la nau de la Basílica portada pel Cos de Portants, ens agenollàvem en adoració tres vegades. Després, durant el cant dels improperis –Poble meu, què t’he fet? En què t’he entristit?– vam anar a besar-la. «Agios o Theos, Agios Iskyros, Agios Athanatos, eleison imas», invocàvem segons l’antiquíssima doxologia que la litúrgia romana ha conservat en llengua grega el Divendres Sant –Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres–. L’exaltació de la Creu que segueix, i el cant «Victòria, tu regnaràs, Oh Creu, tu ens salvaràs» remet ja a la victòria de Crist sobre el pecat i la mort, i a la seva resurrecció.
En la tercera part de la celebració, el vicari va anar al Monument per portar l’Eucaristia consagrada el dia abans, i vam combregar. Seguidament començava el Gran Silenci en espera de l’esclat la joia amb de celebració de la Vetlla Pasqual.

D. AGUSTÍ PORTELL