|
Amb motiu de la propera visita del Papa Benet XVI a Barcelona la parròquia ha organitzat un cicle de conferències. A més de ser un esdeveniment històric i social, la visita del Sant Pare ha de ser un estímul per a la vida espiritual de la nostra església. Amb aquest sentit s'han orientat les sessions. La primera la va donar el nostre rector, Mn. Ramon Corts, historiador , director de la Biblioteca Balmesiana i de la revista Analecta Sacra Tarraconesia, i per tant gran coneixedor de la història eclesiàstica. El títol va ser: "El ministeri del Papa a l'Església, història i teologia". En la conferencia Mn. Corts va fer una revisió històrica de com el primat del successor de Pere es fonamenta en les Sagrades Escriptures, en els Pares de l'Església i en la Tradició. Va senyalar que els poders que Jesús va encomanar al sant Pere son destinats a ser perpetuats pel seus successors: ser fonament de l'Església, confirmar en la fe a tots creients, i pasturar l'Església. Per tant, el Papa com a successor de Sant Pere, té respecta a l'Església universal el poder de governar i el ministeri d'ensenyar, i com a bisbe de Roma el poder de santificar. El govern de l'Església es va accentuar especialment desprès de la reforma del papa Gregori VII al segle XI, però vam veure que ja des dels inicis havia existit un vigorós sentiment d'unitat de les esglésies amb Roma. El poder d'ensenyar, o sigui de confirmar en la fe al germans, comporta la infal·libilitat quan el Papa parla ex cathedra en temes de fe i costums en la interpretació de la Revelació (Sagrades Escriptures) o de la Tradició (el que ha cregut sempre el Poble de Déu). També hi ha veritats no definides, ni ex cathedra ni per cap Concili, que el Papa pot ensenyar com irreformables i han de ser tingudes com a definitives. El Concili Vaticà II en la Constitució dogmàtica Lumen Gentium afirma una vegada més la jurisdicció del Papa sobre el Col·llegi episcopal, sobre tota l'Església i defineix aquesta jurisdicció com a plena, suprema i universal. A continuació, Mn. Corts va revisar com es pot entendre l'exercici del ministeri del Papa des de l'ecumenisme. Finalment, va fer unes reflexions teològiques dels viatges apostòlics al llarg de l'Historia, començant pels viatges del mateix Sant Pere, com a manifestació del ministeri de la confirmació dels germans en la fe. El viatge del Papa ha de ser entès com a un pelegrinatge, com un encontre de pregària, de fraternitat universal, d'anunci de l'Evangeli, com ja va exposar Joan Pau II i també diu el papa Benet XVI. És una crida a la universalitat, a adornar-nos de l'Església que som i a esforçar-nos a allò que volem ser. AGUSTÍ PORTELL |
