Un emplaçament immillorable dins
la ciutat
L’església
de la Concepció està situada en un dels indrets
amb més trànsit de tot Barcelona: el quadrant sud-est
de l’illa de cases formada per la confluència dels carrers
d’Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc.
Disposa de dues grans façanes obertes als carrers d’Aragó
i Roger de Llúria. Això la fa una parròquia
especialment visible, molt present en la vida dels veïns
de la zona i dels visitants.
Des
que va començar a construir-se, la parròquia de
la Concepció va esdevenir el centre de nombroses activitats
religioses i socials de la nova àrea d’expansió
que representava l’Eixampla barceloní. En origen, els seus
límits parroquials abraçaven des de la Rambla de
Catalunya fins més enllà del Passeig de Sant Joan
(de sud a nord), i de la Diagonal a la Gran Via (d’oest a est).
Dintre d’aquests límits es comprenia, doncs, gairebé
tota la dreta de l’Eixampla, i incloïa llocs tan singulars
com la major part del característic Passeig de Gràcia.
Avui aquests límits parroquials s’han reduït una mica,
però continuen abastant des del Passeig de Gràcia
fins al carrer de Bailén, i des de la Gran Via fins al
carrer de Provença.
El
gòtic català al mig de l’Eixampla barceloní
La
història de la Parròquia de la Concepció
té nombroses peculiaritats que la fan especialment interessant
des del punt de vista historicoarquitectònic, estètic,
social i sobretot religiós. L’edifici de l’actual parròquia,
al bell mig de l’Eixampla barceloní, és, de fet,
una construcció gòtica. Què hi fan una església
i un claustre gòtics entremig de la quadrícula de
l’Eixampla de Cerdà?, solen demanar-se els passejant barcelonins
i turistes que transiten per aquesta zona de Barcelona. Cal respondre
que la història de la Concepció és la història
d’un seguit de trasllats i construccions fetes al llarg de la
història que sorprenen encara avui.
El
monestir de Santa Maria de Jonqueres
Un
permís reial molt anhelat va permetre que s’enderroquessin
les muralles que tancaven la ciutat antiga i va obrir la possibilitat
que la ciutat s’expandís cap el que avui és l’Eixampla.
Al costat de l’antiga muralla barcelonina, molt a prop d’on ara
hi ha la plaça d’Urquinaona, s’aixecava el convent de Santa
Maria de Jonqueres, un bell temple gòtic, amb un magnífic
claustre d’unes dimensions gens menyspreables. La necessària
expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest
conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar cap
a final del segle XIX.
L’Ajuntament va decidir, però, que el convent es desmuntaria
i es traslladaria pedra per pedra des del seu emplaçament
original (al barri vell) cap a la nova zona d’expansió
econòmica i demogràfica: l’Eixampla. Aquesta decisió
és l’origen del trasllat. Després d’algunes modificacions
(algunes de les quals van fer-se imprescindibles després
de les destrosses de 1936-1939), la nau principal presenta l’aspecte
que avui veiem.
El
claustre
Adossat
a l’església, el monestir de Santa Maria de Jonqueres tenia
un magnífic claustre gòtic, dels més grans
de Barcelona (juntament amb el de la catedral i el del monestir
de Pedralbes). Els elements arquitectònics que conformen
aquest claustre (dues galeries superposades d’estilitzadíssimes
columnes i bellíssims arcs apuntats) comparteixen molts
elements amb el gòtic del Palau de la Generalitat. Les
autoritats barcelonines també van creure convenient conservar
un conjunt de tant valor i, al cap d’uns quants anys, el claustre
de Santa Maria de Jonqueres es va juxtaposar al cos de l’església,
en uns terrenys parroquials annexos a la nau principal.
El
claustre és, juntament amb la nau principal, el símbol
més característic de la parròquia de la Concepció
i es converteix en centre neuràlgic de tots els afers parroquials
aliens al culte litúrgic. L’espai brinda als que s’hi acosten
(entre els quals cada cop hi ha més barcelonins interessats
per conèixer la ciutat i turistes intrigats) un oasi de
pau i tranquil·litat enmig del centre comercial i de negoci en
què està immers; i sovint és l’escenari ideal
de concerts a l’aire lliure, presentació d’actes culturals,
refrigeris, etc.
El
campanar de Sant Miquel
Darrere
la casa de la ciutat, més o menys a l’actual plaça
de Sant Miquel, hi havia una església amb el mateix nom,
que també havia d’enderrocar-se per afavorir l’expansió
del dens entramat medieval de carrers. Es va decidir que el campanar
d’aquella església de Sant Miquel, també gòtic,
podia ser el complement perfecte de la nau principal de la Concepció,
ja traslladada. A aquest campanar s’hi van afegir alguns elements
constructius (pinacles i decoracions) a la part superior, que
li atorgaren l’aspecte peculiar que avui podem veure.
El
trasllat
Devem
a la sensibilitat històrica i estètica dels nostres
avantpassats el fet d’haver mantingut, encara que fos lluny del
seu emplaçament original, tots els elements arquitectònics
que conformen avui la parròquia de la Immaculada Concepció
i Assumpció de Nostra Senyora: nau principal, claustre
i campanar.
La
documentació sobre el trasllat dels diversos elements arquitectònics
no és gaire abundant ni precisa pel que fa a la datació
d’algunes construccions. Tanmateix, a grans trets, podríem
considerar que el trasllat de l’església es va realitzar
entre el 1869 i el 1871; entre el 1869 i el 1888 es van organitzar
el desmuntatge i la nova construcció del claustre; i, finalment,
l’annexió del campanar de Sant Miquel es va dur a terme
el 1879. Sembla que el projecte original és de l’arquitecte
Josep Boixareu; i la factura real de les primeres obres, del constructor
Jeroni Granell.
Altres
construccions
Durant
aquests mateixos anys o durant els anys posteriors van afegir-se
nous espais en funció de les necessitats parroquials: rectoria,
Capella del Santíssim, Capella de la Mare de Déu
de Montserrat. El pas del temps i els esdeveniments històrics
han obligat a fer altres intervencions, d’entre les quals cal
destacar la necessària reconstrucció de les cobertes
del claustre i d’alguns elements de la nau principal, que van
quedar molt malmesos com a conseqüència de la Guerra
Civil. Després de tots aquests trasllats, reconstruccions
i construccions, el conjunt parroquial de la Concepció
és un espai divers i bigarrat, però amb la coherència
artística que atorga el tronc comú de l’auster i
elegant gòtic català.
Trobareu
més informació al llibre La parròquia
de la Puríssima Concepció en el seu 125è
aniversari. Barcelona 1871-1996, disponible al servei
de llibreria de la parròquia. 
