|
Un
emplaçament immillorable dins la ciutat
L’església
de la Concepció està situada en un dels indrets
amb més trànsit de tot Barcelona: el quadrant
sud-est de l’illa de cases formada per la confluència
dels carrers d’Aragó, Roger de Llúria, València
i Bruc. Disposa de dues grans façanes obertes als carrers
d’Aragó i Roger de Llúria. Això la fa
una parròquia especialment visible, molt present en
la vida dels veïns de la zona i dels visitants.
Des
que va començar a construir-se, la parròquia
de la Concepció va esdevenir el centre de nombroses
activitats religioses i socials de la nova àrea d’expansió
que representava l’Eixampla barceloní. En origen, els
seus límits parroquials abraçaven des de la
Rambla de Catalunya fins més enllà del Passeig
de Sant Joan (de sud a nord), i de la Diagonal a la Gran Via
(d’oest a est). Dintre d’aquests límits es comprenia,
doncs, gairebé tota la dreta de l’Eixampla, i incloïa
llocs tan singulars com la major part del característic
Passeig de Gràcia. Avui aquests límits parroquials
s’han reduït una mica, però continuen abastant
des del Passeig de Gràcia fins al carrer de Bailén,
i des de la Gran Via fins al carrer de Provença.
El
gòtic català al mig de l’Eixampla barceloní
La
història de la Parròquia de la Concepció
té nombroses peculiaritats que la fan especialment
interessant des del punt de vista historicoarquitectònic,
estètic, social i sobretot religiós. L’edifici
de l’actual parròquia, al bell mig de l’Eixampla barceloní,
és, de fet, una construcció gòtica. Què
hi fan una església i un claustre gòtics entremig
de la quadrícula de l’Eixampla de Cerdà?, solen
demanar-se els passejant barcelonins i turistes que transiten
per aquesta zona de Barcelona. Cal respondre que la història
de la Concepció és la història d’un seguit
de trasllats i construccions fetes al llarg de la història
que sorprenen encara avui.
El
monestir de Santa Maria de Jonqueres
Un
permís reial molt anhelat va permetre que s’enderroquessin
les muralles que tancaven la ciutat antiga i va obrir la possibilitat
que la ciutat s’expandís cap el que avui és
l’Eixampla. Al costat de l’antiga muralla barcelonina, molt
a prop d’on ara hi ha la plaça d’Urquinaona, s’aixecava
el convent de Santa Maria de Jonqueres, un bell temple gòtic,
amb un magnífic claustre d’unes dimensions gens menyspreables.
La necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible
que aquest conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar
cap a final del segle XIX.
L’Ajuntament va decidir, però, que el convent es desmuntaria
i es traslladaria pedra per pedra des del seu emplaçament
original (al barri vell) cap a la nova zona d’expansió
econòmica i demogràfica: l’Eixampla. Aquesta
decisió és l’origen del trasllat. Després
d’algunes modificacions (algunes de les quals van fer-se imprescindibles
després de les destrosses de 1936-1939), la nau principal
presenta l’aspecte que avui veiem.
El
claustre
Adossat
a l’església, el monestir de Santa Maria de Jonqueres
tenia un magnífic claustre gòtic, dels més
grans de Barcelona (juntament amb el de la catedral i el del
monestir de Pedralbes). Els elements arquitectònics
que conformen aquest claustre (dues galeries superposades
d’estilitzadíssimes columnes i bellíssims arcs
apuntats) comparteixen molts elements amb el gòtic
del Palau de la Generalitat. Les autoritats barcelonines també
van creure convenient conservar un conjunt de tant valor i,
al cap d’uns quants anys, el claustre de Santa Maria de Jonqueres
es va juxtaposar al cos de l’església, en uns terrenys
parroquials annexos a la nau principal.
El
claustre és, juntament amb la nau principal, el símbol
més característic de la parròquia de
la Concepció i es converteix en centre neuràlgic
de tots els afers parroquials aliens al culte litúrgic.
L’espai brinda als que s’hi acosten (entre els quals cada
cop hi ha més barcelonins interessats per conèixer
la ciutat i turistes intrigats) un oasi de pau i tranquil·litat
enmig del centre comercial i de negoci en què està
immers; i sovint és l’escenari ideal de concerts a
l’aire lliure, presentació d’actes culturals, refrigeris,
etc.
El
campanar de Sant Miquel
Darrere
la casa de la ciutat, més o menys a l’actual plaça
de Sant Miquel, hi havia una església amb el mateix
nom, que també havia d’enderrocar-se per afavorir l’expansió
del dens entramat medieval de carrers. Es va decidir que el
campanar d’aquella església de Sant Miquel, també
gòtic, podia ser el complement perfecte de la nau principal
de la Concepció, ja traslladada. A aquest campanar
s’hi van afegir alguns elements constructius (pinacles i decoracions)
a la part superior, que li atorgaren l’aspecte peculiar que
avui podem veure.
El
trasllat
Devem
a la sensibilitat històrica i estètica dels
nostres avantpassats el fet d’haver mantingut, encara que
fos lluny del seu emplaçament original, tots els elements
arquitectònics que conformen avui la parròquia
de la Immaculada Concepció i Assumpció de Nostra
Senyora: nau principal, claustre i campanar.
La
documentació sobre el trasllat dels diversos elements
arquitectònics no és gaire abundant ni precisa
pel que fa a la datació d’algunes construccions. Tanmateix,
a grans trets, podríem considerar que el trasllat de
l’església es va realitzar entre el 1869 i el 1871;
entre el 1869 i el 1888 es van organitzar el desmuntatge i
la nova construcció del claustre; i, finalment, l’annexió
del campanar de Sant Miquel es va dur a terme el 1879. Sembla
que el projecte original és de l’arquitecte Josep Boixareu;
i la factura real de les primeres obres, del constructor Jeroni
Granell.
Altres
construccions
Durant
aquests mateixos anys o durant els anys posteriors van afegir-se
nous espais en funció de les necessitats parroquials:
rectoria, Capella del Santíssim, Capella de la Mare
de Déu de Montserrat. El pas del temps i els esdeveniments
històrics han obligat a fer altres intervencions, d’entre
les quals cal destacar la necessària reconstrucció
de les cobertes del claustre i d’alguns elements de la nau
principal, que van quedar molt malmesos com a conseqüència
de la Guerra Civil. Després de tots aquests trasllats,
reconstruccions i construccions, el conjunt parroquial de
la Concepció és un espai divers i bigarrat,
però amb la coherència artística que
atorga el tronc comú de l’auster i elegant gòtic
català.
Trobareu
més informació al llibre La parròquia
de la Puríssima Concepció en el seu 125è
aniversari. Barcelona 1871-1996, disponible al servei
de llibreria de la parròquia. 
|
